IV MARXA NO COMPETITIVA

EL BLOC JOVE ES SUMÀ A LA IV MARXA NO COMPETITIVA PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS DE LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

El passat diumenge 28 de novembre membres del Bloc Jove participaren a la IV Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional, baix el lema ja consolidat “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, que va recorrer els carrers de Castelló de la Plana commemorant el 3 de desembre, Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat. L’acte va ser organitzat per l'Associació de Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport del Grup d'Investigació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía de la Universitat Jaume I de Castelló.

A mès a mès del carácter festiu, l’acte aprofità com en edicions anteriors per reivindicar “l'autonomia social concebuda com el disposar de recursos humans, tecnològics i econòmics que permeten desenvolupar projectes de vida ajustats a les prioritats de la pròpia persona”, que en els casos d’homes i dones que manifesten una gran discapacitat resulten encara més imprescindibles per abastar l’objectiu mencionat adès. Tan mateix, creuen que “ès vital” que la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat siga desenvolupat a travès de la plasmació en la legislació estatal i autonómica.

Altrament, es reivindicà l’acompliment de l’article 19 de la convenció qui garanteix “el dret a viure de forma independent i a la inclusió en la comunitat, a més d’assenyalar que les persones amb diversitat funcional hem de tenir l'oportunitat de triar el nostre lloc de residència i on i amb qui conviure, en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, i no ens vegem en l'obligació de viure conformement a un sistema de vida no escollit”.

Així mateix, suggeriren a l’Estat espanyol la organització d’un congrès sobre discapacitat i drets humans, similar al que proximament acollirà Buenos Aires per segons les entitats organitzadores “analitzar la correcta adaptació de les disposicions que garanteixen la igualtat de tracte en l’exercici de la capacitat jurídica i observar les perspectives de l'impacte d'aquesta Convenció”.

Per altre costat, denuncien les retallades que tenen impacte en les partides dedicades a accions socials, com ho proven els fets esdevinguts en Estats suposadament civilitzats, qui en la opinió de la organització vulneren drets humans fonamentals.

Tot i que els governs han anunciat (no se sap si de forma sarcástica) l’augment en les despesess socials en 2011 , la marxa va reivindicar “que la ciutadania més desfavorida no siga, com sempre!, la principal víctima de les crisis i no es retrocedisca en l'avanç cap a l'exercici ple dels drets i deures”, ja que com tambè apuntaren els membres de les joventuts valencianistes, no es vol caritat, senzillament es reclama el que els correspon com a ciutadanes i ciutadans.

D’altra banda, el bloc Jove a travès de la secretaria d’igualtat coincideix amb la organització i les associacions en seguir treballant des dels principis que promou el model social de la discapacitat i des del Moviment de vida independent; fonaments en els quals s'inspira la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. Remarcaren la importància del segon paràgraf de l’article 1 de la convenció esmentada adès, on es reconeix que “la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta, més que de la pròpia deficiència orgànica, de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que eviten la seua participació plena i efectiva en la societat”.

Per últim, demanaren que el concepte sobre la diversitat funcional ha d’arribar al coneixement de la societat començant per la própia persona implicada, passant pel seu entorn, fins a les persones que ostenten capacitat de poder i els mitjans de comunicació. S’ha de reflectir en el quefer diari aquests canvis en la manera d'entendre la discapacitat.

Albert Miret Ballester.

Concentració: Contra la Violència Masclista

CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Dimecres 17 de Novembre 19:30H

Plaça major , Meliana

Perquè no podem ni volem ser còmplices d’esta violència, que any rere any mata a desenes de dones (62 en el que va d’any ) i obliga a moltes altres a abandonar el seu llar, el seu treball, la seua ciutat, fugint i ocultant-se del seu agressor.

TOTES I TOTS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

PASSOS LLEUGERS

Aquesta entrada l'envia el nostre amic i company Jordi Puig. La veritat estic emocionada de veure com resumeix el llibre. Jo encara no l'he llegit però espere poder fer-ho aquest estiu...

Acabe de tancar les cobertes d'un llibre que m'ha deixat glaçat; un llibre que parla d'una realitat que ja coneixem, que sabem, que intuïm. És un llibret, poc més de 50 pàgines, que aconsegueix remoure't els budells.

Ara remire algunes pàgines, unes poques línies que he subratllat perquè m'han entelat els ulls, un criteri com qualsevol altre per emprar el llapis. “Aquesta era la llei del poble. També en les altres cases a les xiquetes i les dones els pegaven cada dia. De qualsevol lloc se sentien crits. Era normal rebre bastonades, quedar-se sense cabells, que les lligaren a una tanca de l'estable. Aquesta era la vida”. Us n'adoneu? La vida! No n'han coneguda d'altra; i el relat, cru i natural com el presenta Aisha, sona desgarrador. Com el relat del pare que ho justifica dient que “una ovella és preuada perquè dóna llet, dóna llana. Per a què serveix una filla?”.

Desconcertant i emocionant com la veu d'Amina -que ens produeix una mescla de ràbia i tendresa difícil d'explicar- quan té a la seua xiqueta entre els seus fràgils braços. A ella la lapidaran d'ací a poc; mentre allita la xiqueta, va dient-li: “Estaràs tota sola, sola en un món que t'assenyalarà amb despreci com la filla d'una mare lapidada. No decaigues. Vés amb el cap ben alt. La vida està plena de bones coses. Com el sabor del mango al matí quan t'alces i les gotes d'aigua encara cobreixen les fulles de la magnòlia a prop de casa...”.

Són els “passos lleugers” d'unes dones, d'unes certes dones que, com molts milers arreu del món, han sofert un càstig, una sentència, un maltracte, un menyspreu, una mort, una 'vida'... pel simple fet de ser dones.

I, tot i que sobrevolem la Xina, Nigèria... ni l'Europa, la nostra Europa -oh!-, ni els EEUU se salven. I això ben bé que ho sabem nosaltres. La violència masclista, ací, és cert, ha deixat de formar part exclussivament de l'àmbit personal, familiar; ha transpassat les parets i els silencis de la casa per emergir a la llum i convertir-se en un problema de caire públic que no hem sabut encarar a dia de hui. En els millors dels casos. En tots, però, encara se'ns escapa de les mans... Encara.

Ara no podem mirar cap a un altre costat, calen mitjans per fer-ne front, cal mà ferma contra el maltracte, i contra totes aquelles conductes i tractes que giravolten al voltant d'aquell, aquelles contundents i aquelles més subtils, que també van minant la igualtat i la llibertat de moltes dones; i, per damunt de tot, cal una educació que sega les bases d'un futur millor, on dones i homes siguen iguals, dintre de la seua diversitat.

Per a fer-ho, calen polítiques d'igualtat en tots els àmbits, des de menuts a l'escola i quan ens treuen d'aquella bombolla on fiten tots els valors apresos; al treball, amb polítiques de conciliació per a dones i homes, regulant els sous de manera igualitària... Però, sobretot, en l'àmbit personal, en el de la dignitat, en el de la llibertat, en el del dret a sentir, a estimar, a viure...; en el dret a ser dona sense haver de pagar cap més conseqüència que la de ser estimada per una altra persona.

Darrer apunt. Quina mena d'editorial creieu que arrisca a editar un producte tan digne i tan compromés? Una amb marges de guanys suficients per no patir? Edicions 96, de nou, s'ha descobert com una editorial de casa i universal, tan gran com modesta; tan acurada com agosarada.

DACIA MARAINI. Passos lleugers. Testimonis de dones encara presoneres de la discriminació històrica i familiar. Edicions 96. Col·lecció de 6 a 96, 1. La Pobla Llarga, 2009

Jordi Puig Muñoz

17 MAIG. "Per un món de TRANSformació"

MANIFEST BLOC JOVE.

17 MAIG. "Per un món de TRANSformació"

El dia 17 de Maig es celebra el Dia Mundial contra la homofòbia i la transfòbia.

El BLOC JOVE no pot deixar de recordar que encara avui en les escoles, el treball i en la societat vivim un estat on persisteixen la marginació i violència. Hui en dia una persona transsexual no pot desenvolupar la seua vida amb normalitat perquè la societat el condemna.

La transsexualitat no és una patologia, és una condició que cadascú es lliure d'elegir, no s'ha de tractar a les persones en funció del sexe, orientació sexual o la identitat de gènere que tinguen, sinó simplement com a persones lliures.

El BLOC JOVE creu prioritari que canvie la situació i l'única forma en què es pot canviar és amb educació i posant de relleu el valor de la diversitat, perquè aquest problema no és un problema únicament de la gent que ho està patint, sinó de tota la societat, educar en la diversitat és imprescindible per construir un món més just i solidari. Cal ser intolerant amb tot tipus de maltracte, violència i discriminació cap a les persones homosexuals o transsexuals , cal denunciar qualsevol acte de menyspreu a aquestes persones.

Volem també que les persones TRANS no siguen rebaixats en els seus càrrecs laborals per la seua condició i que gaudisquen de les mateixes possibilitats que la resta. Exigim per tant que siguen investigades i resoltes les denúncies presentades en aquest sentit per garantir el compliment real del principi d'igualtat i de no discriminació.

Un altra de les dificultats que es troben els i les TRANS és que han de pagar-se les despeses de canvi de sexe, el BLOC JOVE no està d'acord, per això demanem que a la seguretat social es cobrisquen totes les despeses que té aquesta operació, que els TRANS puguen optar a un canvi de sexe gratuït.

Cada vegada que hi ha un acte transfòbic o homofòbic el BLOC JOVE també és TRANS i HOMOSEXUAL, perquè estem totalment en contra de qualsevol acte de discriminació. Recolzem totalment a aquestes persones i volem lluitar amb elles per aconseguir que siguen lliures, que la societat normalitze aquesta situació, i sobretot, que es promoguem els bons tractaments i la llibertat de que cadascú siga com vulga, també que es garantisquen les mateixes oportunitats per realitzar-se com a persona en qualsevol aspecte de la vida.

Nosaltres també cridem fort, LA DIVERSITAT ENS FARÀ LLIURES!

Sectertaria d'igualtat i diversitat afectivo-sexual BLOC JOVE.

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA.

Aquest dilluns dia 8 de març es celebra com tots els anys el Dia Internacional de les Dones, el que volem reivindicar aquest any es que nosaltres en crisi també sostenim el món.

I és cert que el sostenim, perquè lluitem dia a dia.

El BLOC JOVE estarà a la manifestació com tots els anys, lluitant i defensant els nostres drets.

Per tot açò et demanem que et sumes a nosaltres per manifestar-nos el proper dilluns dia 8 de març a les 19:30 h a la Glorieta del parterre.

T'ESPEREM!

Manifest 8 de març, Dia internacional de les Dones

També en crisi, les dones sostenim el món

Ara que estem en crisi, les dones treballem igualment que abans, fins i tot més. A menys ingressos, més treball domèstic, invisible i no remunerat.

Les dones som majoria en els treballs sense contracte, i aquests no apareixen en els indicadors de la crisi. També ací som invisibles.

“Les dones constitueixen més del 50% de la població.

Treballen el 75% de les hores treballades a la Terra.

Cobren el 25% dels salaris que es paguen al món.

I posseeixen l’1% de la propietat mundial”

Informe de Nacions Unides

FINS QUAN HA DE DURAR AIXÒ?

EN ESTOS DIES DE NADAL NO TRIES JOGUINES SEXISTES!

En estos dies de compres nadalenques convé reflexionar sobre la finalitat dels regals i seleccionar aquells que eduquen xiquets i xiquetes respectuosos amb la diferència, responsables per igual de les tasques domèstiques, que estimen la natura i la vida per damunt de tot.

Fa uns anys no hi havia tanta varietat però hui en dia existeixen multitud de propostes educatives, que a més del caràcter lúdic i fan que els més menuts i les més menudes mentre juguen incorporen una sèrie de valors imprescindibles per a construir un futur més just, sostenible i solidari.

I si tenim una miqueta de paciència, podem inclús trobar articles en valencià: llibres, jocs de taula, vídeos...

Compartir regals amb membres de la família ajudarà els xiquets i xiquetes a valorar allò que tenen i no quants regals són capaços d'acumular, rebutjar jocs on apareix violència gratuïta els ajudarà a créixer en el diàleg i la noviolència, seleccionar jocs cooperatius i no aquells que perpetuen estereotips de gènere els faran aprendre a compartir i a gaudir del treball en equip...

Només cal perdre una miqueta de temps i pensar abans de comprar. Si volem fer un regal a qui més estimem, el millor regal és aquell que l'ajuda a créixer com a persona!

AMINATOU HAIDAR, LA DONA QUE AMARTELLA CONCIÈNCIES!

Ja fa quasi un mes que Aminatou Haidar no menja i la força que la manté en vaga de fam no és material. Després dels últims mesos carregats de casos de corrupció cada dia i l'avarícia sense límit d'algunes persones, encara es fa més gran la gesta d'aquesta dona saharaui.

La gent del seu país sobreviu al desert d'Algèria sota condicions extremes esperant un referèndum d'autodeterminació que mai no arriba perquè el Marroc no l'autoritzarà fins que no estiga segur de la victòria.

L'estat espanyol governat pel PSOE, sabent que és corresponsable de la situació, mira cap a una altra banda i prioritza acords comercials i de polítiques migratòries inhumanes amb l'estat magrebí, al dret a exirtir d'un poble expulsat per la força de la seua terra fa quasi 35 anys. prefereix negociar amb un estat que tortura i empressona tot aquell o aquella que discrepa amb el règim front a la defensa a ultrança dels drets humans. Un govern socialista que fa tractes amb estats antidemocràtics quan el que cal és lluitar decididament pels drets de les persones a viure en pau.

I és de la força de la raó des d'on emergeix la força que manté sense ingerir aliment Aminadou Haidar a l'aeroport de Lanzarote i és allà on rep la solidaritat de moltíssimes persones del món com ja la va rebre durant els seus empresonaments injustos.

L'activista saharaui podria haver acceptat l'asil polític o haver accepta el passaport marroquí però no, segueix somniant el seu país lliure i creu que la seua lluita a Lanzarote és vital per a la lluita e la seua gent. Sap que es una persona mediàtica i està disposada a arribar fins allà on faça falta. Poques persones tenen el valor que ha demostrat aquesta dona.

Molta energia Aminatou, el Bloc Jove estem amb tu, per un Sahara lliure!

Demà, dijous 10 de desembre a les 18 hores s'ha organitzat una "cadena humana" en la Plaça de la Mare de Déu de la ciutat de València i a continuació, s'iniciarà una marxa fins a la seu de la Delegació del Govern, on els participants romandran concentrats per a "continuar exigint al govern espanyol que permeta el seu retorn immediat i sense condicions a El Aiyun"