Aquesta setmana cal parlar de una dona que ha descobert coses magnifiques per a la Física i la Química, una dona que ha guanyat el Premi Nobel moltes vegades, una dona que ha deixat moltes coses i molt bones en el món científic.
Aquesta setmana us parlaré de Marie Curie.
Maria Skłodowska o Marie Curie ( Varsòvia 1867 – Sallanches, França 1934 ) fou una física i química polonesa, una pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions.
Marie Curie ha estat premiada dues vegades amb el Premi Nobel, la primera ocasió l'any 1903 en l'apartat de Física i el 1911 en el de Química. Curie és l'única científica premiada endues categories científiques, i és juntament amb Linus Carl Pauling, premiat amb el Premi de Química l'any 1954 i el Premi Nobel de la Pau, el 1962, els únics en aconseguir-ho en dues categories diferents. Així mateix Johon Bardeen fou guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Física els anys 1956 i 1972 i Frederick Sanger amb el Premi Nobel de Química els anys 1958 i 1980.
Nasqué a la ciutat de Varsòvia el 7 de novembre de 1867 amb el nom de Maria Skłodowska (també l'anomenaven Tia Marie Curie) filla d'un matrimoni culte que ben aviat la va introduir en la lectura. Als 15 anys acabà els estudis secundaris, traslladant-se a París per poder estudiar física i química a la Sorbona, gràcies a la intercessió de la seva germana que vivia a la ciutat francesa.
El 1883 es llicencià en física i l'any següent en matemàtiques, ambdues llicenciatures esdevenint la primera de la promoció i convertint-se en la primera dona en ser professora d'aquesta universitat francesa. Aquell any conegué Pierre Curie, professor de física a La Sorbona, amb el qual es casà el 26 de juliol de 1885, iniciant així una fructífera col·laboració.
Junts van estudiar els materials radioactius, en particular l'urani, en forma d'uranita, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar que l'uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, van aïllar dos nous elements químics. El primer fou batejat amb el nom de poloni en referència al seu país natiu, i l'altre, radi a causa de la seua intensa radioactivitat.
Al costat de Pierre Curie i Henri Becquerel fou guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1903 en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.
El 19 d'abril de 1906 morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruatge als carrers de París. Tot i que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys després de l'última dona que la va assumir.
L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus serveis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element. Amb una actitud desinteressada no patentà el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.
Després de la mort del seu marit, va tenir un romanç amb el físic Paul Langevin, que era casat, la qual cosa va resultar un escàndol periodístic amb tints xenòfobs.
Durant la Primera Guerra Munidial Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El 1921 va visitar els Estats Units, sent rebuda triomfalment, amb la intenció de recaptar fons per a la investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions.
Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball.
Amb Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals Irène Joliot-Curie fou guardonada amb el Premi Nobel en Química l'any 1935, juntament amb el seu espòs Fréderic Joliot- Curie. El 21 d'abril de 1995, les seves restes foren traslladades del panteó familiar al panteó de Paris, juntament amb les del seu espòs.
El 1910 el Congrès de Radiologia aprovà posar el nom de Curie a la unitat de l'activitat radioactiva (3,7×1010 desintegracions per segon).
En honor seu, així com el del seu espòs, rep el nom l'asteroide (7000) Curie, descobert el 6 de novembre de 1939 per Fernand Rigaux. En honor seu rebé el nom l'element sintètic curi (Cm) descobert l'any 1944, així com també el cràter Curie a la lluna i el cràter Curie de Mart.
Durant un període d'hiperinflació en els anys 90, la seva efígie estava impresa en els bitllets de 20.000 zloty en la seua Polònia natal.
