22/06/2009

"ESCOLA SENSE ARMARIS"

Estimats companys i companyes:

Com bé sabeu aquest dissabte es celebra el
dia internacional de l'orgull gai.

Aquest dia és molt important per a tots nosaltres per molts motius, perquè representa l'alegria d'haver aconseguit alguns dels nostres drets i és per estar-ne orgullosos però també un bon moment per a revindicar-ne d'altres.

És un dia per celebrar que ha valgut la pena la lluita de tantes i tantes persones perquè s'han conquerit drets que anys enrere no es tenien , però també cal eixir al carrer per denunciar que encara hi han persones que per la seva tendència sexual són perseguides i vexades hui en dia.

Per tot açò, el 28 de juny, és un dia molt emotiu per als gais, les lesbianes, els bisexuals, els transsexuals i per a qualsevol persona que defense la llibertat i la igualtat.És la festa de la diversitat!

Enguany les organitzacions convocants de la marxa,
han triat el lema "Escola sense armaris" per recalcar que l'educació és una de les assignatures pendents, mentre les lleis avancen any rere any en la igualtat de drets i sobre el paper s'ha de perseguir qualsevol tipus de discriminació, la societat segueix impregnada de prejudicis que impedeixen molts homosexuals mostrar lliurement la seua sexualitat.

És necessari que, de la mateixa manera que la igualtat entre homes i dones és un valor que està present al currículum escolar oficial (encara que s'hauria de treballar molt més), l'educació en el reconeixement i el respecte per la diversitat sexual segueix fora de l'escola i això no potser, cal que a les aules es mostre la societat com és i que els i les joves, que són el futur, aborden amb naturalitat les diferents formes de viure la sexualitat presents a la societat.

Fins que no ho fem, no viurem a una societat democràtica!

Per tots aquestos motius i per molts més, desde la Secretaria d'igualtat del
BLOC JOVE vos animem a tots i totes a que acudiu a la manifestació, el dissabte 27 de juny a les 19:30 en el Parterre, a la ciutat de València, i si vos queden forces que gaudiu de la festassa que es munta per la nit a la Plaça de Viriat.


16/04/2009

AMAZONES...MENUDES DONES!




Totes i tots sabeu un poc de la vida de les "amazones" però per a qui no tinga idea de qui són contaré un poc d'elles...


En mitologia grega les Amazones (en grec Ἀμαζόνες) foren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confinis del món. Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, però els grecs antics mai deixaren de sorprendre's d'aquesta inversió dels rols clàssics. En un anticipat ús modern, la paraula fou emprada sovint per referir-se a dones fortes i independents, en contrast amb els estereotips convencionals de dones febles i passives, actualment «amazona» té en aquests contextos certs matissos irònics

Es deia que les amazones vivien al Regne del Pont prop de la costa del mar Euxino, on constituïen un regnat independent sota el govern d'una reina, anomenada amb freqüència Hipòlita (‘la que deixa anar els seus cavalls'). Se suposava que havia fundat moltes ciutats, entre elles Esmirna, Efes, Sinope i Pafos. Segons altres fonts, originalment arribaren al Termodont des del Palus Maeotis (‘Llac Mareotis', el Mar d'Azov).

En moltes versions, cap home tenia permís per residir al país de les amazones, però un cop a l'any, per evitar l'extinció de la seva raça, aquestes visitaven els gargaris, una tribu veïna
, per a tenir relacions sexuals amb ells i fecundar-se. Els nens mascles que naixien d'aquestes visites eren sacrificats o enviats un altre cop amb els seus pares; les nenes es quedaven amb elles i eren criades per les seves mares, i ensinistrades en les tasques del camp, la caça i l'art de la guerra.

A La llíada, s'anomena a les amazones com Antianares (‘les que lluiten com homes'). Herodot les anomenà Andròctones (‘assassines d'homes').

Les amazones apareixen relacionades amb diverses llegendes gregues. Invaïren Lícia però foren derrotades per Belerofont, que havia estat enviat a lluitar contra elles per lobates, el rei d'aquest país, amb l'esperança que trobés la mort en mans de les amazones. La reina les portà a la victoria contra els atlants i les gorgones.

Varen atacar els frigis.Tot i això durant la seva vellesa, i cap al final de la Guerra de Troia, les seves antigues oponents es posaren al seu costat contra els grecs sota el comandament de la reina Pentesilea, qui fou morta per Aquil·les

La novena feina imposada a Heracles per Euristeu fou aconseguir la possessió del cinturó de la reina amazona Hipòlita. Fou acompanyat pel seu amic Teseu, qui va raptar a la princesa Antíope, germana d'Hipòlita, un incident que va portar a la invasió d'Àtica en represàlia, on Antíope morí lluitant al costat de Teseu. La batalla entre els atenesos i les amazones es commemora amb freqüència en un gènere artístic expressament dedicat, l'amazonomaquia, escultures de marbre com els del Partenó.

També es diu que les amazones haurien emprès una expedició militar contra l'illa de Leuce, a la desembocadura del Danubi, on les cendres d'Aquiles havien estat depositades per Tetis. El fantasma de l'heroi mort s'aparegué atemorit als cavalls, que llencaren i trepitjaren a les invasores, obligant-les a retirar-se. Es diu que Pompeu les va trobar a l'exèrcit de Mitrídates VI del Pont.

Se senten històries sobre elles en l'època d'Alexande Magne, quan alguns dels seus biògrafs esmentaven que la reina amazona Talestris va visitar i fou mare amb ell. Tanmteix, altres biògrafs qüestionen aquesta afirmació, incloent a Plutarc, considerat àmpliament una font secundària. Als seus escrits, aquest esmenta que quan un comandant naval d'Alexandre, Onesicrit, estava llegint el passatge sobre l'amazona de la seva història d'Alexandre al rei Lisímac de Tràcia, que va participar en l'expedició original, aquest li somrigué i li digué «I on era jo, llavors?».

Menudes eren les dones de l'època de la mitologia grega!

Tornem a l'època de les Amazones i els Gargaris? ....És broma. O no? jejeje


06/03/2009

Presentem la campanya "Construïm l'any de les dones"


Tamara Folguerà, Secretària d’Igualtat: “En política, cal que les reivindicacions de les dones estiguen presents de forma transversal durant tot l’any i per això una bona forma de fer que l’esperit feminista vaja més enllà del 8 de Març és presentar la campanya en un format de calendari que començarà aquest mes”

La Secretaria d’Igualtat del BLOC JOVE ha presentat aquest matí la campanya Construïm l’Any de les Dones amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona. Aquesta campanya pretén promoure la permanència de les reivindicacions feministes al llarg de l’any i pretén empoderar les dones perquè tinguen presents les principals qüestions de gènere en el seus àmbits i dia a dia.

En aquest sentit, Tamara Folguerà, Secretària d’Igualtat del BLOC JOVE, ha afirmat que “les reclamacions de les dones per una societat més igualitària no s’han de limitar al 8 de Març únicament i és necessari que es parle durant la resta de mesos de l’any de temes com el lliure avortament, l’eradicació de la violència masclista, la igualtat de condicions laborals i la fi del llenguatge sexista”. La responsable d’Igualtat del BLOC JOVE ha afegit que la campanya també conté una crida a la participació política de les dones en la societat i en els moviments feministes i valencianistes, ja que segons Folguerà, “es tracta de dos lluites comunes de respecte i estima a la diferència”.

El BLOC JOVE repartirà material de campanya que consistirà en calendaris que començaran l’any en març amb imatges de diferents parts del cos de dones militants de l’organització amb l’objectiu de desmitificar el cos femení i acabar amb els tabús relacionat amb la sexualitat femenina.

Actes i convocatòries

Al caliu del Dia Internacional de la Dona, el BLOC JOVE ha organitzat el segon Sopar-Homenatge Feminista que se celebrarà el proper dissabte 7 de Març a la Societat Coral el Micalet i durant el qual la Secretaria d’Igualtat lliurarà els Premis Socarrats com a mostra de reconeixement cap a dones amb una forta implicació en els moviments socials i polítics del País Valencià. La joventut valencianista també se sumarà a les manifestacions convocades per a aquest diumenge a les tres capitals valencianes.

Com bé sabeu el dia 8 de març se celebra la Diada Internacional de les dones. El BLOC i el BLOC JOVE participarem de la manifestació unitària que, aquest any, ix del Parterre a les 12 del migdia.

Demana el calendari: igualtatblocjove@gmail.com

03/03/2009

ENHORABONA A TOTES!


El V Congrés nacional del Bloc, m'ha deixat un bon sabor de boca. El fet que m'alegre dels resultats obtinguts ha estat que 8 dones formen part de l'executiva nacional i que dues d'elles siguen membres del Bloc Jove.

Des de la secretaria d'igualtat del Bloc Jove us done la més sincera enhorabona a totes ( Pepa Chesa, Amparo Piquer, Alícia Izquierdo, Mamen Gimeno, Eva Sanchis, Josep Ortega, Bàrbara Peris i Teresa Garcia ) heu demostrat que les dones som molt necessàries per a fer una bona política.

No sols en la executiva hi han dones...Tona Català, Joana Pascual, Rosa Muñoz...i més que segurament em deixe també formen part del consell nacional. Enhorabona també a vosaltres.
Ara toca treballar i portar sempre com escut i emblema que som dones. Promoguem la igualtat!
Espere que el fet d'incorporar dones en l'executiva nacional faça créixer el nombre de dones al partit.

Enhorabona també a tu...ENRIC MORERA. Ets un gran company, persona i polític! Ànims i a treballar!

17/02/2009

BNG: Acte nacional de la igualtat (Santiago de Compostela 31gen09)

11/01/2009

MARIE SKLODOWSKA CURIE, DONA CIENTÍFICA


Aquesta setmana cal parlar de una dona que ha descobert coses magnifiques per a la Física i la Química, una dona que ha guanyat el Premi Nobel moltes vegades, una dona que ha deixat moltes coses i molt bones en el món científic.
Aquesta setmana us parlaré de
Marie Curie.


Maria Skłodowska o Marie Curie ( Varsòvia 1867 – Sallanches, França 1934 ) fou una física i química polonesa, una pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions.

Marie Curie ha estat premiada dues vegades amb el Premi Nobel, la primera ocasió l'any 1903 en l'apartat de Física i el 1911 en el de Química. Curie és l'única científica premiada endues categories científiques, i és juntament amb Linus Carl Pauling, premiat amb el Premi de Química l'any 1954 i el Premi Nobel de la Pau, el 1962, els únics en aconseguir-ho en dues categories diferents. Així mateix Johon Bardeen fou guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Física els anys 1956 i 1972 i Frederick Sanger amb el Premi Nobel de Química els anys 1958 i 1980.

Nasqué a la ciutat de Varsòvia el 7 de novembre de 1867 amb el nom de Maria Skłodowska (també l'anomenaven Tia Marie Curie) filla d'un matrimoni culte que ben aviat la va introduir en la lectura. Als 15 anys acabà els estudis secundaris, traslladant-se a París per poder estudiar física i química a la Sorbona, gràcies a la intercessió de la seva germana que vivia a la ciutat francesa.

El 1883 es llicencià en física i l'any següent en matemàtiques, ambdues llicenciatures esdevenint la primera de la promoció i convertint-se en la primera dona en ser professora d'aquesta universitat francesa. Aquell any conegué Pierre Curie, professor de física a La Sorbona, amb el qual es casà el 26 de juliol de 1885, iniciant així una fructífera col·laboració.

Junts van estudiar els materials radioactius, en particular l'urani, en forma d'uranita, que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que l'urani que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar que l'uranita contenia traces d'algun element molt més radioactiu que el propi urani. Després de diversos anys de treball constant, a través de la concentració de diverses classes d'uranita, van aïllar dos nous elements químics. El primer fou batejat amb el nom de poloni en referència al seu país natiu, i l'altre, radi a causa de la seua intensa radioactivitat.

Al costat de Pierre Curie i Henri Becquerel fou guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1903 en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel.

El 19 d'abril de 1906 morí el seu marit Pierre Curie al ser atropellat per un carruatge als carrers de París. Tot i que Marie quedà molt afectada pel succés, continuà els seus treballs i assumí la càtedra del seu marit, 650 anys després de l'última dona que la va assumir.

L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus serveis en l'avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element. Amb una actitud desinteressada no patentà el procés d'aïllament del radi, deixant-lo obert a la investigació de tota la comunitat científica.

Després de la mort del seu marit, va tenir un romanç amb el físic Paul Langevin, que era casat, la qual cosa va resultar un escàndol periodístic amb tints xenòfobs.

Durant la Primera Guerra Munidial Curie va proposar l'ús de la radiografia mòbil per al tractament de soldats ferits. El 1921 va visitar els Estats Units, sent rebuda triomfalment, amb la intenció de recaptar fons per a la investigació científica. En els seus últims anys fou assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que van usar material radioactiu sense precaucions.

Curie va morir prop de la ciutat francesa de Salanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball.

Amb Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals Irène Joliot-Curie fou guardonada amb el Premi Nobel en Química l'any 1935, juntament amb el seu espòs Fréderic Joliot- Curie. El 21 d'abril de 1995, les seves restes foren traslladades del panteó familiar al panteó de Paris, juntament amb les del seu espòs.

El 1910 el Congrès de Radiologia aprovà posar el nom de Curie a la unitat de l'activitat radioactiva (3,7×1010 desintegracions per segon).

En honor seu, així com el del seu espòs, rep el nom l'asteroide (7000) Curie, descobert el 6 de novembre de 1939 per Fernand Rigaux. En honor seu rebé el nom l'element sintètic curi (Cm) descobert l'any 1944, així com també el cràter Curie a la lluna i el cràter Curie de Mart.

Durant un període d'hiperinflació en els anys 90, la seva efígie estava impresa en els bitllets de 20.000 zloty en la seua Polònia natal.

29/12/2008

DAW AUNG SAN SUU KYI , DONA CORATGE

Daw Aung San Suu KYI (Rangun, Birmània, 1945). És filla del comandant Aung San, heroi nacional que firma el tractat d’independència de Birmània (nom del país fins el 1988) amb el Govern britànic abans de ser assassinat el 1947. El 1960 es trasllada a l’Índia amb la seva mare, Daw Khin Kyi, nomenada allà ambaixadora de Birmània. El 1964 Suu Kyi se’n va a Oxford, on es llicencia el 1967 en Filosofia, Política i Economia, i on coneix Michael Aris, estudiant de civilització tibetana, amb qui es casarà el 1972.

El 1969 Suu Kyi se’n va a Nova York i treballa com a secretària a les Nacions Unides. El 1972 es trasllada a Bhutan amb el seu marit, tutor de la família reial i director del Departament de Traducció. El 1973 tornen a Londres per al naixement del seu fill Alexander, i es queden a Oxford, on el 1977 neix el seu segon fill, Kim. El 1984 Suu Kyi publica Aung San, una biografia del seu pare, i el 1985 Let's Visit Burma, per a lectors joves, així com llibres sobre el Nepal i Bhutan.


El març de 1988 Suu Kyi se’n va a Rangun per tenir cura de la seva mare, malalta. Es troba Birmània en rebel·lió: el 23 de juliol dimiteix el General Ne Win, dictador militar des de 1962, i el 8 d’agost hi ha un alçament massiu a tot el país, en el que moren milers de persones. El 15 d’agost Suu Kyi envia una carta oberta al Govern demanant la formació d’un comitè consultiu independent per preparar unes eleccions, i el 26 d’agost fa el seu primer parlament en públic, exigint un govern democràtic.

El 18 de setembre els militars estableixen el SLORC (State Law and Order Restoration Council): es prohibeixen les reunions de més de quatre persones, continuen els arrestos i les sentències sense judici. El 24 de setembre es constitueix el partit National League for Democracy (NLD), amb Suu Kyi com a secretària general.

El 20 de juliol de 1989 Suu Kyi és col·locada sota arrest domiciliari. El 27 de maig de l’any següent, 1990, malgrat la seva detenció, la NLD guanya les eleccions, amb un 82% dels seients parlamentaris, però la Junta Militar refusa reconèixer els resultats.

L’octubre de 1991 el Comitè Noruec del Nobel anuncia que Suu Kyi és la guanyadora del Premi de la Pau, guardó que recullen els seus fills en nom d’ella a Oslo el 10 de desembre. Aquell mes que Suu Kyi publica Freedom from Fear.

El 1995, després de 6 anys d’arrest domiciliari, la Junta Militar, que canvia el nom de SLORC pel de State Peace and Development Council, allibera Suu Kyi, la qual continua la seva línia crítica contra els militars al poder, apostant per la reconciliació nacional. El 1999 el seu marit Michael Aris mor per un càncer, a Londres. Havia demanat veure Suu Kyi per últim cop, però li ho havien denegat. I ella no podia sortir de Birmània perquè sabia que no la deixarien tornar. Entre el novembre del 2000 i el maig del 2002 és posada novament sota arrest domiciliari. I el maig del 2003 és empresonada, després de la massacre de Depayin, i és sota arrest domiciliari des de finals d’aquell any fins a l’actualitat.

Suu Kyi ha rebut nombrosos premis, entre ells, a més del Nobel de la Pau el 1991, el Thorolf Rafto Memorial (1990), el Sakharov (1991), l’Eleanor Roosevelt pels drets humans (2000), l’Olof Palme o el Premi Internacional Catalunya (2008).


Podeu veure un reportatge sobre Aung San Suu Kyi i la doctora Cynthia Maung, emés a 30 minuts. Necessiteu mitja horeta per vore'l entrant ací però quan el veieu comprendreu com de merescuda és aquesta dedicatòria a la puça lila, el minut 14 posa els pèls de punta!






Tots nosaltres també podem fer pressió demanant la seua llibertat signant ací.