Totes i tots sabeu un poc de la vida de les "amazones" però per a qui no tinga idea de qui són contaré un poc d'elles...
En mitologia grega les Amazones (en grec Ἀμαζόνες) foren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confinis del món. Les llegendes semblen tenir una part real basada en les dones guerreres dels escites, però els grecs antics mai deixaren de sorprendre's d'aquesta inversió dels rols clàssics. En un anticipat ús modern, la paraula fou emprada sovint per referir-se a dones fortes i independents, en contrast amb els estereotips convencionals de dones febles i passives, actualment «amazona» té en aquests contextos certs matissos irònics
Es deia que les amazones vivien al Regne del Pont prop de la costa del mar Euxino, on constituïen un regnat independent sota el govern d'una reina, anomenada amb freqüència Hipòlita (‘la que deixa anar els seus cavalls'). Se suposava que havia fundat moltes ciutats, entre elles Esmirna, Efes, Sinope i Pafos. Segons altres fonts, originalment arribaren al Termodont des del Palus Maeotis (‘Llac Mareotis', el Mar d'Azov).
En moltes versions, cap home tenia permís per residir al país de les amazones, però un cop a l'any, per evitar l'extinció de la seva raça, aquestes visitaven els gargaris, una tribu veïna, per a tenir relacions sexuals amb ells i fecundar-se. Els nens mascles que naixien d'aquestes visites eren sacrificats o enviats un altre cop amb els seus pares; les nenes es quedaven amb elles i eren criades per les seves mares, i ensinistrades en les tasques del camp, la caça i l'art de la guerra.
A La llíada, s'anomena a les amazones com Antianares (‘les que lluiten com homes'). Herodot les anomenà Andròctones (‘assassines d'homes').
Les amazones apareixen relacionades amb diverses llegendes gregues. Invaïren Lícia però foren derrotades per Belerofont, que havia estat enviat a lluitar contra elles per lobates, el rei d'aquest país, amb l'esperança que trobés la mort en mans de les amazones. La reina les portà a la victoria contra els atlants i les gorgones.
Varen atacar els frigis.Tot i això durant la seva vellesa, i cap al final de la Guerra de Troia, les seves antigues oponents es posaren al seu costat contra els grecs sota el comandament de la reina Pentesilea, qui fou morta per Aquil·les
La novena feina imposada a Heracles per Euristeu fou aconseguir la possessió del cinturó de la reina amazona Hipòlita. Fou acompanyat pel seu amic Teseu, qui va raptar a la princesa Antíope, germana d'Hipòlita, un incident que va portar a la invasió d'Àtica en represàlia, on Antíope morí lluitant al costat de Teseu. La batalla entre els atenesos i les amazones es commemora amb freqüència en un gènere artístic expressament dedicat, l'amazonomaquia, escultures de marbre com els del Partenó.
També es diu que les amazones haurien emprès una expedició militar contra l'illa de Leuce, a la desembocadura del Danubi, on les cendres d'Aquiles havien estat depositades per Tetis. El fantasma de l'heroi mort s'aparegué atemorit als cavalls, que llencaren i trepitjaren a les invasores, obligant-les a retirar-se. Es diu que Pompeu les va trobar a l'exèrcit de Mitrídates VI del Pont.
Se senten històries sobre elles en l'època d'Alexande Magne, quan alguns dels seus biògrafs esmentaven que la reina amazona Talestris va visitar i fou mare amb ell. Tanmteix, altres biògrafs qüestionen aquesta afirmació, incloent a Plutarc, considerat àmpliament una font secundària. Als seus escrits, aquest esmenta que quan un comandant naval d'Alexandre, Onesicrit, estava llegint el passatge sobre l'amazona de la seva història d'Alexandre al rei Lisímac de Tràcia, que va participar en l'expedició original, aquest li somrigué i li digué «I on era jo, llavors?».
Menudes eren les dones de l'època de la mitologia grega!
Tornem a l'època de les Amazones i els Gargaris? ....És broma. O no? jejeje
