Alexandra Kollontai, va néixer en San Petesburg l’any 1872, a una família bastant acomodada.
Va estudiar a la Universitat de Zuric (Suïssa) fins l’any 1899 quan va tornar a Rússia i es va afiliar al Partit Social-Demócrata. Va ser testimoni entre altres de fets històrics com la matança d’obrers durant la manifestació enfront del Palau d’Hivern al 1905.
Ferma lluitadora, la defensa de les seues idees la va portar a l’exili després de la publicació del seu article “Finlàndia i el socialisme”, on animava als finlandesos a alçar-se contra l’ocupació russa. Durant els anys que va durar el seu exili va viatjar per Europa i es va oposar a la primera guerra mundial, al 1916 escriuria “¿A qui beneficia la guerra?” .Durant els anys posteriors donaria conferències als EEUU explicant la seva postura en contra de la guerra.
Després de la fi de l’imperi zarista, en febrer de 1917, Kollontai va tornar a Rússia, on donaria el seu suport a Lenin votant a favor de la presa del Palau d’Hivern. Darrerament seria elegida Comissaria del poble per a l’Assistència Pública. Amb la revolució russa es va aconseguir el dret a vot de les dones, mateix salari per a homes i dones, salari universal de maternitat i legalització del avortament, entre altres coses.
En 1917 va tenir lloc el primer Congrés de Dones Treballadores de Rússia. Kollontai seria una de les seves organitzadores i la que va realitzar un dels discursos més memorables a favor dels drets de les dones. D’aquest congrés eixiria una comissió de dones que més tard es convertiria en el Zhenotdel (Departament de dones del partit), un organisme dedicat a promoure la participació de la dona en la vida pública. Aquesta organització tenia el seu propi diari anomenat Kommunistka (Dona Comunista).
Va involucrar a les dones en projectes socials i les va introduir a la vida política. També lluità contra l’analfabetisme femení i va propulsar projectes educatius per i amb les dones.
Malgrat tots els seus esforços l’atur va anar creixent i òbviament les més perjudicades van ser les dones. L’entrada de Stalin va suposar la fi de les esperances de Kollontai, la tornada al paper tradicional de la dona i la destrucció de tots els drets i llibertats pels que havia lluitat, com la criminalització de l’homosexualitat al 1934, l’il·legalització de l’avortament en 1936, l’educació separada per als xiquets i xiquetes en 1943….
Alexandra Kollontai va intentar oposar-se a estos canvis i va ser molt crítica amb Stalin. Açò li costaria el ser allunyada del país en missió diplomàtica a Noruega, Mèxic i Suècia. Era la primera dona que ocupava un càrrec d’ambaixadora. Aquesta mena d’exili la va salvar de compartir el destí dels seus companys crítics, el ser assasinada.
Entre les seves obres podem destacar: “L’emancipació de la dona”, “Societat i maternitat” “La classe obrera i la nova moral” i “Autobiografia d’una dona sexualment emancipada”.
No menys importants són les seves aportacions sobre la sexualitat femenina. Va formular la teoria del “vas d’aigua” on afirmava que la sexualitat s’havia de consumir com consumim un vas d’aigua. Això trencava amb l’opressió que patien les dones. Era partidària de tot tipus d’unió per amor exceptuant la que obligava a les dones a prostituir-se.
Va morir en Moscou l’any 1952 i és recordada encara com una forta inspiració per als revolucionaris i les revolucionaries a favor dels drets de les dones.
Des d’aquí volem fer un homenatge a aquesta dona i totes aquelles que van lluitar en pro de les llibertats de la dona. Alexandra Kollontai és un exemple a seguir. Sovint hem de recordar que no som una part més, som l’altra meitat del que anomenem humanitat i no hem de ser menyspreades, maltractades i relegades a un segon terme.
Laura Peña i Maite Santonja
