ORGULL I PREJUDICI ( FEMINISME?)

L'últim llibre que ha caigut en les meues mans és d'una dona, Jane Austen. Escriptora anglesa de finals del s.XVIII i principis del s.XIX. Esta dona, qui visqué entre dos segles, es considera una de les millors escriptores de la literatura anglesa. El llibre m'ha encantat, és fantàstic. Us el recomane.

La història narrada va més enllà de la novel.la romàntica, és la història d'Elizabeth Bennet, heroïna femenina en què les dones s'identifiquen. Les dones del XIX, definides en contraposició a l'imatge masculina -i per tant, pública- foren dibuixades com ángels de la llar.

Però, la imatge que dóna Jane Austen, i que va fascinar milers de dones el 1813, és la imatge d'una dona capaç, segura de si mateixa i que diu allò que pensa en cada moment. Aleshores, la complicitat creada entre la nostra protagonista i les lectores de la novel.la ajudà ,en certa mesura, a redefinir el concepte de feminitat anterior. Concepte que havia estat creat, en part, pels escriptors, homes. De la mateixa forma, que els mitjans audiovisuals (hui en dia) projecten una imatge de dona concreta. A este fenomen el podem anomenar sexisme banal (terme acunyat per la meua amiga Isabel Molina, gran entesa de la història de les dones). La solució és de difícil sortida, este ha sigut un gran debat entre les feministes anglòfiles i les francòfiles. Mentre que les primeres aborden per solucions pràctiques, com reformar la societat per tal que capiguem tots i totes, les segones aborden -més en profunditat- diverses qüestions teòriques. Es plantegen l'interrogant del milió de dòlars, si la societat en què vivim ha estat pensada pels homes, què podem fer nosaltres? Jo mateixa he pensat durant molt de temps que les dones estàvem per definir (he de dir que ha contribuït molt a este pensament la meua benvolguda Isabel). Existíem com a dones sense definir, pel ximple motiu que ens hem creat una imatge en contraposició a la masculina, la nostra feminitat ha vingut determinada per la imatge projectada des d'una societat dirigida -majoritàriament- per homes. Però, si pensem així acabarem arribant al pensament que la solució passa per crear una societat paral.lela femenina. I això, és del tot impossible.

Per això, cal canviar la societat des de dins, a molt a molt, i en paciència. Per això,també, és tan important que hagen existit escriptores com Jane Austen que han posat el granet de sorra. Dones als marges (mai estaré prou agraïda a Nathalie Z. Davis, per crear este concepte). Lucies Etxebarries, Belens Gopeguis i Sofies Copoles que , en un món masculí amb sostre de vidre, entenen que hi ha altra forma possible de fer les coses.

Si llegiu el llibre i us agrada, podeu vore la sèrie que feu la BBC, està molt bé. Jo la vaig vore d'una tirada (327 minuts) dilluns passat, com no amb Isabel. Gràcies també a que hi ha Isabels que ens ensenyen tant i tant.

Joana Pascual Gil- Secretària d'implantació del Bloc Jove.